Els hàbits lectors valencians es consoliden per damunt de la mitjana espanyola

  • Augmenta la població valenciana lectora: 96,3%

  • La població lectora de llibres, 69%, experimenta una gran pujada, 14 punts percentuals en una dècada

  • Augmenten també els lectors en valencià, amb la primera generació alfabetitzada en valencià

  • Després que en 2018 la mitjana valenciana superara l’espanyola, amb l’estudi de 2020 s’hi consolida per damunt

El 96,3% de la població valenciana llig. El que més, premsa (72,8%) i llibres (69%). La lectura de llibres, de fet, ha crescut 14 punts percentuals en deu anys, consolidant-se per damunt de la mitjana espanyola. En relació amb l’última dècada, les tendències indiquen que al territori valencià, els còmics i les revistes disminueixen, els diaris es mantenen estables en torn eixe 72% i creix també el percentatge de lectors de pàgines web i xarxes socials (que se situen en el 59% i 51,2% respectivament). A més, el sector per edat que més llegeix és dels 14 als 34 anys, 98,8%. Totes aquestes dades provenen de l’estudi presentat dijous per la Fundació FULLHàbits de Lectura i Compra de Llibres a la Comunitat Valenciana 2020, que ofereix una perspectiva comparada dels últims deu anys al territori valencià.

A la presentació hi han participat el president de FULL, Jesús Figuerola, juntament amb la directora de projectes de la fundació, Teresa Val, qui ha llegit un escrit del respectat catedràtic de Sociologia i exvicerector de Cultura i Igualtat de la Universitat de València, Antonio Ariño, que no ha pogut assistir presencialment.

Des del 1999 fins al 2011, aquests estudis es van realitzar anualment a petició de la Direcció General del Llibre, Arxius i Biblioteques de la Conselleria de Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana. La Fundació FULL els va reprendre en 2018, ampliant la mostra de persones enquestades de mig centenar a més d’un miler (l’enquesta de 2020 s’ha conformat amb una mostra de 1.224 entrevistes, en una població de 10 anys o més). Així, FULL assegura la investigació amb l’objectiu de conèixer el comportament lector de la població resident a la Comunitat Valenciana en el moment actual. La informació obtinguda permetrà la formulació i avaluació de futures accions i plans de lectura. “Tenim un país molt divers i a l’hora d’actuar, hem de tenir ben presents les diferències que enriqueixen la nostra societat. No és la mateixa realitat la d’Alcoi que la de la Vega Baixa”, ha afirmat Figuerola. La directora de projectes de la Fundació pel Llibre i la Lectura ha anunciat que en els mesos vinents l’objectiu és realitzar estudis sectorials més minuciosos de tot l’estudi: “hi ha moltes dades i podem veure’s aclaparats, però hi ha molt per interpretar”.

Lectura en valencià, pas a pas

El nombre de lectors en valencià també ha augmentat. El professor Ariño destaca que els lectors habituals estan estancats al 3%, mentre que sí que hi ha hagut un augment dels lectors ocasionals, al 44%. Figuerola ha assenyalat que s’hauria de llevar importància a la xifra que parla del 3%, ja que suposen persones que només lligen en valencià, i remarca el fet que a poc a poc el nombre de persones que lligen en valencià i, sí, també en castellà i altres llengües, va augmentant. 4 punts percentuals de 2010 a 2020. “La mitjana està en torn el 40%, però per exemple, a la zona en què ens trobem, Gandia-Alcoi (comarques centrals), la lectura en valencià està més consolidada (20 punts per sobre de la mitjana del País). Una xifra molt bona”, ha afirmat el president de FULL.

Figuerola també ha volgut posar el focus en la importància que les famílies atorguen a la lectura. El 80% dels enquestats afirmen llegir als seus fills i filles menors de 6 anys. D’aquest 80%, quasi el 60% ho fa també en valencià.

Atenció a la digitalització

El catedràtic de Sociologia, Antonio Ariño, també apunta cap a la digitalització de continguts. Els lectors que almenys lligen una part en format digital creixen molt ràpidament; si en 2018 eren el 74%, en 2020 ja són el 78%. “Podem parlar d’una progressió notable de la població que llig en format digital”, afirma Ariño. En termes generals ha passat en deu anys del 45% (2010), al 78% (2020). En el cas concret de la lectura de llibres ha passat en una dècada de suposar el 6% al 30%.

El format digital és precisament dels pocs índex en què la mitjana valenciana queda per sota de l’espanyola. El percentatge de població lectora en format digital al territori valencià és inferior en tota classe de mitjans. En el cas de llibres suposa un 78% enfront del 82% espanyol; a les xarxes, el 51% enfront del 58%. Així, “podria dir-se que hi ha un retard determinat en la configuració de la societat digital a la Comunitat Valenciana”, afirma Ariño, qui també explica l’estranyesa d’aquestes dades, ja que l’enquesta d’equipament i ús de les tecnologies a la llar mostra nivells similars.

La venda, a les llibreries

Respecte a l’obtenció dels llibres, es contemplen tres situacions: compra/regal, visita a biblioteques i préstec, i descàrregues a la Xarxa. El 63% afirma haver comprat algun llibre al llarg de l’any, el 31% afirma haver sigut soci de biblioteques en 2020 i, respecte a la lectura digital, un 57% adquiriria lectura gratuïta a la Xarxa i un 12% afirma que “sempre les paga”. Quant a la compra, el canal principal de compra de llibre continuen sent les llibreries tradicionals, mentre que a les compres efectuades per Internet, Amazon destaca per damunt de la resta de plataformes. I l’augment més destacat en 2020 de les compres de llibres ha estat per Internet (del 10% en 2018, al 16,5% en 2020).

La presentació s’hi ha donat en el marc de la 1a Plaça del Llibre a Gandia, que s’estrenava dijous i que estarà fins al diumenge 30 de maig, a la Plaça Jaume I, impulsant la venda de llibres en valencià amb una completa programació d’activitats literàries de tota mena. “Les dades de lectura dels valencians augmenten i es consoliden per sobre de la mitjana espanyola. També augmenta el nombre de lectors en la nostra llengua i, segons territoris, la zona de Gandia és on la lectura en valencià està més present, és per això que volíem presentar l’estudi a Gandia i en el marc d’un projecte com la Plaça del Llibre. A la presentació hi han assistit representants de l’ajuntament de Gandia, com el regidor de l’IMAB, José Manuel Prieto o la cap de servei del Llibre i Biblioteques, Rosa Codoñer, en representació de la Direcció General de Cultura i Patrimoni. En aquest sentit, Figuerola ha destacat l’imprescindible suport institucional: “part de les accions que el Pla Valencià del Foment del Llibre i la Lectura 2017-2021 ha impulsat són les responsables d’aquest augment en l’índex de lectura”.

També hi havia altres representants d’entitats com Àfrica Ramírez, presidenta de l’Associació d’Editorials del País Valencià (AEPV), qui ha destacat la importància d’aquestes dades per al sector editorial, ja que permeten orientar la direcció a seguir. “El fet que FULL amplie la mostra és cabdal per a nosaltres, l’AEPV estem profundament arrelats a la societat valenciana”. Al seu torn, Rosa Mengual, presidenta de la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura ha agraït el treball de FULL amb aquestes dades: “aquestes dades ens permeten saber cap a on anar, però també ens fan saber que tot l’esforç i el treball dels qui treballem pel llibre i la lectura funciona, que ho estem fent bé, i això és una empenta important”.

[PDF] Estudi complet 2020
[web] Article complet Antonio Ariño
Contact Us

We're not around right now. But you can send us an email and we'll get back to you, asap.

Not readable? Change text. captcha txt

Utilitzem galletes pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Al prémer ‘Accepte’ consenteix aquestes galletes. Podeu obtenir-ne més informació, o bé saber com canviar-ne la configuració, fent clic a Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca