Lectura i territori: tendències lectores en valencià i propostes d’actuació

Adolf Beltrán

Resulta molt trivial relacionar els hàbits de lectura amb la situació sociolingüística de base. No obstant això, aquesta correlació evident no ha arribat a analitzar-se amb totes les conseqüències ni a convertir-se en un element operatiu de les polítiques de foment del llibre i la lectura en funció dels diferents territoris. I el cas és que les dades ho reclamen.

Els resultats de l’enquesta del 2020 sobre “hàbits de lectura i compra de llibres a la Comunitat Valenciana”, instrument amb el qual la Fundació pel Llibre i la Lectura (FULL) monitoritza com evoluciona la situació per a fer més encertades les accions de promoció i afinar els plans de foment lector, dibuixen unes diferències territorials significatives, difícils de passar per alt.

En un context general en què es manté entre el 2,9% i el 3% l’índex de lectura habitual en valencià i augmenta progressivament el percentatge de lectura ocasional (uns quatre punts al llarg d’una dècada) fins arribar al 44%, crida l’atenció que aquesta evolució resulte significativament diferent segons les zones geogràfiques estudiades.

“La probabilitat de trobar un lector o lectora habitual en valencià és més gran entre joves menors de 35 anys, amb estudis universitaris i entre els residents de les zones d’Alcoi-Gandia i la de Castelló”, assenyala com a idea general l’enquesta. Però si ens fixem amb més detall en les xifres hi trobarem algunes situacions específiques que apunten dinàmiques de fons que fins ara no s’han abordat.

Així, podem comprovar que, malgrat l’afirmació general que són els més joves els que més llegeixen en valencià, l’enquesta indica que, en la cohort dels 14 als 35 anys,  hi ha un descens de lectura habitual del 5,4% al 4,4% en relació a l’estudi del 2018 i d’una dècima (de l’1,9% a l’1,8%) en el tram d’edat dels 35 als 54 anys. Per contra, si sumem els índex de lectura habitual més els de lectura ocasional en valencià, augmenten en els dos casos en relació al 2018 (del 53% al 55,2% entre els 14 i els 35 anys i del 46,6% al 48,7% entre els 35 i els 54 anys).

Per zones geogràfiques, hi ha una dinàmica general de creixement de la lectura ocasional en valencià i un estancament de la lectura habitual, amb dues excepcions cridaneres de signe molt diferent. En la zona Alcoi-Gandia, el percentatge de lectors habituals creix entre els anys 2018 i 2020 del 4,6% al 5,4% i la suma de lectura habitual i ocasional passa del 62,6% al 65,1%. Per contra, en la zona de Castelló els dos índexs evolucionen negativament: la lectura habitual en valencià baixa del 6,3% al 4,8% i la suma de lectors habituals i ocasionals ho fa del 61,5% al 60,6%.

En la ciutat de València es produeix un fenomen mixt: d’una banda disminueix el percentatge de lectors habituals en la llengua del país, que passa del 4,3% al 3,8% en dos anys, mentre creix, d’altra banda, la suma de lectura habitual més ocasional del 44,3% al 53,1%. Si ho traslladem a la zona que conformen la ciutat de València i la seua àrea metropolitana, augmenta mig punt la lectura habitual (del 2% al 2,5%) i també la suma de lectura habitual més ocasional (del 47.5% al 48,9%).

Què vol dir tot això? Per què la dinàmica de la zona d’Alcoi-Gandia, de creixement modest però progressiu dels hàbits de lectura en valencià, esdevé tan problemàtica en altres zones? Quins elements sociodemogràfics propicien el descens en la zona de Castelló i la situació contradictòria de la zona de València?

Les pràctiques lectores són impossibles de destriar de les situacions sociolingüístiques preexistents. Per això és tan notori que el sistema educatiu hi juga un paper fonamental. Una llengua minoritzada com el valencià depèn molt de l’escola per a la seua recuperació. L’alfabetització és d’una importància transcendental. No és d’estranyar, per tant, que la incidència d’aquest factor sobre la realitat sociolingüística de partida en les comarques on és tradicionalment més vigorós l’ús del valencià, com és el cas de les comarques centrals valencianes, dibuixe un panorama més esperançador pel que fa als hàbits de lectura en aquesta llengua.

L’argument serveix també, en sentit contrari, per a explicar la baixa lectura en valencià de la zona d’Alacant en relació a la mitjana i, no cal dir-ho, molt més encara de les comarques definides com a castellanoparlants.

Però hi ha un altre aspecte al qual caldria parar més atenció. Com ha assenyalat el catedràtic de sociologia Antonio Ariño en comentar els resultats de l’enquesta, “pel que fa a l’edat, no només mereix que es destaque el fet que hi ha una distància notòria entre la població lectora de 14 a 34 anys, que arriba al 55%, i la resta de cohorts, sinó que segurament s’hi poden llançar hipòtesis que es podria estar produint un canvi lent, però progressiu, per relleu intergeneracional de cohorts, a causa de la penetració de la lectura en valencià en l’actualitat més pel sistema escolar que per la família d’origen”.

Heus ací una qüestió important. La transmissió familiar del valencià ha deixat probablement de ser el fenomen clau de la supervivència de la llengua i del seu ús social en benefici del sistema educatiu. Caldria estudiar fins a quin punt aquest fenomen, la seua major o menor intensitat, està darrere de les diferents fotografies territorials de les pràctiques lectores al País Valencià.

Hi ha encara en la zona d’Alcoi-Gandia una transmissió familiar més intensa que en altres comarques que puga justificar els millors resultats en la producció de lectors i lectores habituals en valencià? Quins fenòmens incideixen en allò que descriu l’enquesta com a lectors i lectores ocasionals en valencià?

Sabem que el nivell educatiu està relacionat amb la lectura, ocasional o habitual, en valencià. Així, només arriba a un 36% entre els qui tenen només estudis primaris i al 56% entre aquells que tenen estudis universitaris. Fins a quin punt hi influeix, aquest fet, sobre els resultats de la ciutat de València, per exemple? Podem afinar aquestes dades en relació a l’estructura de la població lectora, segons el nivell econòmic, l’extracció professional o l’orientació laboral?

Els objectius de foment de la lectura que FULL ha plasmat en els seus plans, i que l’administració autonòmica ha assumit, se centren en posar en valor el llibre i la lectura en la societat valenciana mitjançant l’increment de la presència del llibre en els mitjans de comunicació, el foment de l’experiència lectora en el sistema educatiu valencià i l’estimulació de la creativitat dels escriptors o escriptores valencians, així com en l’impuls de la indústria editorial, el suport a les llibreries i el foment de les biblioteques.

Dins d’aquest marc, potser caldria aprofundir en l’anàlisi dels fenòmens que condicionen les pràctiques lectores en funció dels diferents territoris de la nostra comunitat, amb la intenció d’articular accions específiques adreçades a col·lectius poblacionals més concrets.

Per què no un pla de foment de la lectura de la ciutat de València, de les comarques centrals o de les zones de Castelló i Alacant? La societat valenciana és complexa en la seua estructura territorial i lingüística. Ha arribat el moment d’involucrar sistemàticament en la política de foment de la lectura els àmbits comarcal i municipal? I el món de l’empresa i del treball?

 

 

Contact Us

We're not around right now. But you can send us an email and we'll get back to you, asap.

Not readable? Change text. captcha txt

Utilitzem galletes pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Al prémer ‘Accepte’ consenteix aquestes galletes. Podeu obtenir-ne més informació, o bé saber com canviar-ne la configuració, fent clic a Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca