Les pràctiques lectores a la Comunitat Valenciana

Article publicat per Antonio Ariño Villarroya, catedràtic de Sociologia de la Universitat de València

Les pràctiques culturals es troben immerses en una transformació profunda. El canvi més rellevant té relació amb la digitalització de continguts, però aquests també canvien propulsats per noves formes d’interacció social i per les incerteses grans i radicals que planegen sobre el futur immediat.

Amb aquesta mar de fons, explorar què li ocorre a una d’aquestes pràctiques és el que ocupa la Fundació pel Llibre i la Lectura (FULL) des de fa més d’una dècada. Ara s’acaben de publicar els resultats de l’enquesta de 2020 sobre Hàbits de Lectura i Compra de Llibres a la Comunitat Valenciana. En la presentació d’aquests, s’ofereix una àmplia perspectiva comparada dels últims deu anys.

Hi ha moltes dades rellevants per a comprendre no només l’estat actual de les pràctiques lectores, sinó també de les tendències de fons i de les novetats que s’hi albiren.

La primera dada a què convé prestar atenció és el volum de població lectora, independentment del suport, del mitjà i del contingut de la lectura. El 96 % de la població diu que llig, com a mínim, una vegada al trimestre, siga en suport imprés o digital; siguen llibres, diaris i revistes o pàgines web i xarxes socials. Aquest percentatge ha crescut sis punts des de 2008. Els lectors que almenys lligen una part en format digital estan creixent ràpidament; n’eren el 74 % en 2018 i en són el 78 % en 2020.

Una segona dada de gran importància es troba en la lectura de llibres. Aquesta pràctica ha crescut ni menys ni més que 14 punts percentuals entre 2009 (55 %) i 2020 (69 %). El creixement es dona essencialment en la lectura de llibres per oci, ja que la pràctica lectora per estudis o per un motiu professional sembla que ha assolit, de moment, una cota entorn del 24 %.

La lectura de revistes i de còmics, en aquest mateix període, ha disminuït; la lectura de diaris es manté entorn del 72 % i creix el percentatge de lectors i lectores de pàgines web, blogs, etc. i de xarxes socials, que se situen en el 59 % i el 51 %, respectivament.

Quan s’hi aborda la manera com sobtenen o sadquireixen els llibres que es lligen, s’hi contemplen tres situacions: compra/regal, visita a biblioteques i préstec, i descàrregues gratuïtes de la Xarxa. El 63 % afirma haver comprat algun llibre al llarg de l’any. El 31 % ha sigut soci de biblioteques en 2020, tot i que aquest any hi ha disminuït l’assistència en relació amb anys anteriors com a conseqüència de les restriccions que ha imposat la pandèmia de la Covid-19. Finalment, en el cas de les lectures digitals, el 57 % afirma que totes les que ha fet són gratuïtes i un 12 % d’usuaris i usuàries, que «sempre les paga». La resta, un 31 %, combina les dues modalitats.

En aquest sentit, podem parlar d’una progressió notable de la població que llig en format digital que, en termes generals, ha passat d’un 45 % en 2010 al 78 % en 2020 i, per exemple, en el cas concret de la lectura de llibres, ha passat d’un 6 % en 2010 a un 30 % en 2020. Ara bé, encara un 37 % afirma que només llig llibres en format imprés, mentre que qui només els llig en format digital és un 7 %.

 

Les pràctiques lectores en funció de les variables sociodemogràfiques principals

Totes les variables tenen una incidència sobre les pràctiques lectores, cadascuna incideix de manera diferent i crea efectes diferents.

La variable sexe genera una clara diferenciació de mitjans i de continguts. Les dones destaquen en la lectura de revistes (41 % davant del 27 %) i llibres (71 % davant del 64 %), mentre que els homes ho fan en la lectura de diaris (79 % davant del 67 %), còmics (14 % davant del 4 %) i pàgines web i blogs (65 % davant del 53 %). En la utilització de les xarxes socials no s’hi registren diferències significatives. No obstant això, aquestes tornen a aparéixer quan indaguem la raó de la lectura i el percentatge de dones que llig per oci és superior (68 % davant del 61%), així com el dels homes que lligen per raons professionals (26 % davant del 21 %).

La segona variable important té relació amb l’edat: les cohorts més joves destaquen tant en la lectura de llibres com de còmics, pàgines web, blogs i xarxes socials. Contràriament, la lectura de revistes i diaris està vinculada a les cohorts adultes i madures, la qual cosa indica que tenen una relació més directa amb la professió i les funcions públiques.

No obstant això, com era d’esperar, la variable més determinant és el nivell destudis; de manera que, amb la sola excepció de les revistes, en tota la resta dels mitjans, creix el percentatge de la població lectora a mesura que ho fa el nivell educatiu. Aquesta lògica de la incidència del capital escolar s’esdevé també en la població lectora en valencià i en aquella que preferiria llegir en aquesta llengua, tant pel que fa a la població que llig per oci com la que ho fa per estudis, en la població de lectura freqüent i en el nombre mitjà de llibres llegits a l’any. I, per descomptat, en la lectura digital i en el format d’audiollibres.

 

L’evolució de les pràctiques lectores en valencià

Un aspecte d’interés especial per a les polítiques públiques té relació amb l’idioma de lectura i ací l’atenció s’ha de prestar a l’evolució de la lectura en valencià. En distingir entre lectors habituals i ocasionals, es constata que la proporció dels primers està estancada entorn del 3 %, mentre que ha crescut lleugerament la dels lectors ocasionals en valencià, que assoleix el 44 % (4 punts percentuals més que en 2010).

Quins trets sociodemogràfics presenta la població lectora en valencià? Les distàncies més notables s’esdevenen en analitzar el nivell educatiu, ja que la suma d’habituals i ocasionals entre qui té estudis primaris és d’un 36 %, mentre que entre qui té estudis universitaris aquesta arriba al 56 % (20 punts percentuals més). També són significatives altres variables com el sexe, l’edat o les zones de residència: els percentatges masculins superen els femenins, els d’Alcoi-Gandia arriben al 65 % i Castelló, al 61 %, mentre que a l’interior castellanoparlant se situen en 27 % i a Alacant en 36 %.

Pel que fa a l’edat, no només mereix que es destaque el fet que hi ha una distància notòria entre la població lectora de 14 a 34 anys, que arriba al 55 %, i la resta de cohorts, sinó que segurament s’hi poden llançar hipòtesis que es podria estar produint un canvi lent, però progressiu, per relleu intergeneracional de cohorts, a causa de la penetració de la lectura en valencià en l’actualitat més pel sistema escolar que per la família d’origen.

Les raons de la lectura

Independentment del que sol afirmar-se institucionalment sobre els valors i les funcions de la lectura, la unanimitat de la població entrevistada, enquesta rere enquesta, no ofereix possibilitat de discussió: la immensa majoria llig per a entretenir-se (90 %) i, per això mateix, el contingut preferit és la novel·la i el conte (73 %).

 

Els cicles de la lectura

Durant 2020, el període de confinament va comportar que el percentatge de població lectora augmentara, però també del temps dedicat a la lectura, de mitjana.

Diferències Espanya/Comunitat Valenciana

Les diferències més notables entre els dos universos no s’esdevenen en la pràctica lectora en general, sinó en la lectura en format digital. En aquest cas, els percentatges de població lectora a la CV són inferiors en tot tipus de mitjans als d’Espanya. Per exemple, en llibres estem parlant del 78 % a la CV i el 82 % a Espanya; en xarxes socials, de 51 % davant del 58 %. En aquest sentit, podria dir-se que hi ha un retard determinat en la configuració de la societat digital a la Comunitat Valenciana, les raons del qual no són clares, ja que l’enquesta d’equipament i ús de les tecnologies a la llar mostra nivells similars d’equipament i només en l’ítem «persones que utilitzen diàriament Internet» hi ha una diferència que no arriba als dos punts percentuals (83 % a Espanya i 81,5 % a la Comunitat Valenciana).

Altres aspectes

L’enquesta aborda molts altres aspectes que són d’interés per a comprendre l’evolució i la situació de les pràctiques lectores: les valoracions que se’n fan, els llocs de lectura i d’adquisició de llibres, les pràctiques de la població menor de 14 anys, etc. No hi entrarem, però, per acabar, potser convé destacar que, quan es pregunta pels llibres llegits, amb la finalitat de constituir un rànquing de lectures i d’autors, entre els deu títols més esmentats hi ha quatre d’autors especialitzats en la producció de best-sellers (Ken Follet, Dan Brown, J. K. Rowling i J. R. R. Tolkien), amb títols molt consagrats, de vendes milionàries arreu del món.

No obstant això, el segon títol més esmentat, després d’Els pilars de la Terra, és La catedral del Mar, d’Ildefonso Falcones, i, en tercera posició, El cementeri dels llibres oblidats, de Carlos Ruiz Zafón. Entre aquests deu títols més citats no n’hi ha cap d’un autor o autora valencià.

Article publicat al Levante: https://www.levante-emv.com/cultura/2021/09/20/les-practiques-lectores-comunitat-valenciana-57460450.html

Contact Us

We're not around right now. But you can send us an email and we'll get back to you, asap.

Not readable? Change text. captcha txt

Utilitzem galletes pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Al prémer ‘Accepte’ consenteix aquestes galletes. Podeu obtenir-ne més informació, o bé saber com canviar-ne la configuració, fent clic a Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca